Si em permeteu l’expressió, podríem dir que la Casa Reial ha xafat merda seca. Si no n’hi havia prou amb els negocis del gendre i l’accident del nét, ara li ha tocat el torn a Sa Majestat. Podríem dir que el destí li ha preparat un detall amb el trencament del maluc tot just el dia de la República. Ni fet expressament.
Després de la bronca que, de ben segur, el monarca va propinar a Urdangarin i Marichalar per haver posat la casa reial en entredit amb les seves actuacions, ara deuen estar gaudint el moment en veure que Juan Carlos també patina de tant en tant.
Però la clau de tota la polèmica, i així ho han explicat alguns representants polítics, s’ha centrat en el fet que el rei no hauria d’estar de cacera en aquest moments de crisi. No sé si té tanta importància el fet d’estar en crisi o no, potser aquest accident ens ha donat la possibilitat de veure què fa realment la Casa Reial amb els diners que li paguem. Potser els que tan defensen la figura necessària del rei ara poden reflexionar sobre quina és la necessitat real de tenir una monarquia. Aquesta l’hem sabuda perquè ha tingut un accident, però, quantes més en fan, amb els nostres diners?
La dotació pressupostària per al manteniment de la família reial ha baixat un 2 % que, segurament, es farà en retallades als treballadors i no tindrà cap repercussió sobre la bona vida dels escollits. Segurament el dipòsit dels velers de Sa Majestat estaran plens per continuar fent regates i les seves escopetes ja estan engreixades i amb munició perquè quan es recuperi pugui continuar caçant a Botswana.
En canvi, el populatxo continuarà fent esforços i assumint retallades del 14 % en salut i del 21 % en educació.
Sempre he estat republicà, però ara més que mai em refermo en la meva idea que el cap de l’Estat no pot ser ningú que no hagi estat escollit pel poble: no pot ser que aquesta responsabilitat sigui heretada i que en moments com aquest no es pugui fer recaure en una altra persona.
Salut i república!!
Autor: Adam Tomàs - Data: 18/04/2012
Aquesta setmana hem conegut els resultats de les votacions per als premis Micro Obert i Micro Tancat que atorguen els professionals dels mitjans de comunicació de les Terres de les Ebre a personalitats o institucions del territori. El Micro Obert és per a la personalitat o institució que ha destacat per la seva bona predisposició a l’hora de facilitar la informació a la ciutadania. Per contra, el Micro Tancat és per a la institució o personalitat que ha destacat per tot el contrari, és a dir, per no possibilitar una bona informació cap a la ciutadania.
Com a cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta, lamento que aquest últim premi, que es votat per uns 60 professionals de la informació, aquest any li sigui atorgat a l’Ajuntament d’Amposta per la seva voluntat de vetar de manera sistemàtica la pluralitat informativa local.
La prohibició d’utilitzar la sala de premsa als grups de l’oposició, limitant-la tan sols a CiU, la negativa continuada a permetre que l’oposició participi d’un consell de redacció de la Revista Amposta i de Ràdio Amposta, tots dos mitjans públics, han tingut molt a veure amb aquest toc d’atenció que els mitjans de comunicació territorials han fet a l’Ajuntament d’Amposta atorgant-li el premi Micro Tancat.
L’oposició en ple del consistori esperem que la resposta sobre aquest tema per part del Síndic de Greuges de Catalunya, la posició del Col·legi de Periodistes de Catalunya sobre questa qüestió i ara aquest toc d’atenció dels professionals de la comunicació del territori, facin replantejar a l’equip de CiU a l’Ajuntament la seva postura respecte a la pluralitat i la transparència en matèria informativa a la nostra ciutat.
Autor: Adam Tomàs - Data: 16/02/2012
El Grup Municipal d’Esquerra ha valorat molt bé el pas que ha fet l’equip de Govern a l’hora d’invitar els partits de l’oposició a poder dir la seva pel que fa als pressupostos. Un gest que, lamentablement, arriba tard, perquè aquesta predisposició s’hauria d’haver manifestat sempre. No obstant això, hem considerat convenient decantar-nos per l’abstenció i optar per no donar-los suport.
D’entrada, som conscients que el grau d’endeutament de l’Ajuntament és raonable, atès que només supera en un punt els màxims estipulats com a correctes per a l’administració local. Però el Grup Municipal d’Esquerra creu que aquests pressupostos presenten un elevat grau d’optimisme en l’apartat dels ingressos, sobretot en l’àmbit de l’IBI i l’ICO. Cal tenir molt present que la situació econòmica que estan patint moltes famílies d’Amposta s’ha vist agreujada per una xifra d’atur que se situa a l’entorn de les 2.000 persones. Aquest factor, conjuntament amb l’increment de l’IBI que ens obliga a fer l’Estat, contribuirà, sense cap mena de subte, a que hi hagi més impagaments. Per tant, aquesta previsió a l’alça dels ingressos procedents de l’IBI ens pot abocar cap a situacions imprevisibles i de gran dificultat per gestionar davallades sobtades.
Durant l’any 2011, any d’eleccions, l’equip de Govern va exhibir una elevada tendència a fer despeses que natros etiquetem de “profit polític”. Les múltiples inauguracions a les quals ens van convocar i els actes de dubtós impacte positiu per a la ciutadania no han estat precisament un exemple d’austeritat. En el transcurs del Ple, els hem invitat a fer una reflexió en aquest àmbit i corregir aquesta tàctica, que políticament pot tenir efectes beneficiosos per al seu partit però que no serveix per a res més.
D’altra banda, aquests pressupostos estan molt condicionats per les polítiques actuals del Govern de la Generalitat. Esquerra, al Parlament, ha proposat un paquet de mesures per incrementar els ingressos i evitar els endarreriments que asfíxien les arques del nostre Ajuntament. Un deute que, en el cas d’Amposta, se situa a l’entorn dels 2 MEUR. Si el Govern del nostre país inclogués el pla de mesures que hem treballat per incrementar els ingressos de la Generalitat, com ho és la imposició de la taxa a les transaccions bancàries, no només ens podríem estalviar algunes de les retallades que s’estan produïnt en salut i educació, sinó que, a més, l’administració local respiraria més tranquil·la cada cop que s’apropa un nou final de mes per pagar proveïdors i nòmines.
Per últim, hem agraït el gest de l’equip de Govern d’incloure la nostra proposta en matèria d’inversions i preveure, per a l’any 2013, la rehabilitació de l’antic edifici del Centre de Recursos Psicopedagògics de la plaça del Castell.
CiU no s’ha guanyat la nostra confiança perquè els votem a favor aquests pressupostos. Durant aquesta legislatura, ens hem vist exclosos de moltes coses que considerem clau des d’un punt de vista democràtic. I darrerament, ens hem vist obligats, fins i tot, a demanar-los per escrit que facin comissions informatives. No estan acostumats a fer partícips els grups de l’oposició i després cometen errors gravíssims, com els que recull la nova ordenança d’ocupació de la via pública, el canvi de l’itinerari de la cavalcada de Reis o la desestimació de la nostra petició perquè els grups polítics puguem fer ús de la sala de premsa en igualtat de condicions.
La nostra abstenció s’ha d’entendre en aquest sentit també: volem un altre nivell de col·laboració i, si aquest arriba, en el futur, l’orientació del nostre vot serà més benèvola amb la voluntat política de l’equip de Govern.
Autor: Adam Tomàs - Data: 31/01/2012
Amb relació al finançament de les escoles de música d’Amposta, vull recordar que va ser el mateix alcalde qui el passat 17 de maig va anunciar, en roda de premsa, una subvenció extraordinària de la Generalitat de Catalunya. Llavors, va afirmar que aquestes subvencions del Departament d’Ensenyament, valorades en 49.500 € per a cadascuna de les entitats, posaven els fonaments d’una fórmula de finançament estable.
Com que érem al mes de juliol i les entitats encara no havien rebut res, el nostre Grup va interessar-se en la Comissió Informativa d’Ensenyament celebrada el 14 de juliol. I el seu president ens va dir que les escoles de música rebrien una bestreta del 75 % d’aquesta ajuda compromesa per la Generalitat de Catalunya en el transcurs d’aquell mateix mes.
L’any s’acabava i, en el Ple del mes de setembre, vam tornar a preguntar per l’estat d’aquesta qüestió. La resposta de l’alcalde va ser que el cobrament de les respectives subvencions s’efectuaria dins d’aquell mateix trimestre. Però l’any s’ha acabat i les entitats s’han quedat sene cobrar ni un cèntim d’euro. Si aquesta és la fórmula de finançament estable que pregonava al mes de maig l’alcalde, anem arreglats.
Autor: Adam Tomàs - Data: 9/01/2012
La manca d’inversions de la Generalitat de Catalunya torna a ser notícia. Després de la gran reculada que vam patir l’any passat, amb una retallada del 70 %, ara, el Govern de CiU ens presenta uns pressupostos que representen un increment del 20 % amb relació a l’any 2010, però que estan a anys llum de la xifra dels 226 MEUR a la qual es va arribar l’any 2009.
Si analitzem aquests pressupostos des d’un punt de vista comarcal, podem comprovar que el Montsià es queda molt per sota de la mitjana, amb només 8,5 MEUR. No sé si sap el delegat territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre que la comarca del Montsià és la que compta amb un dels PIB per càpita més baixos de tot Catalunya. On són, les accions positives per corregir els elevats índexs d’atur? On és, la sensibilitat de CiU perquè tornem a aixecar el vol? Hi ha molts municipis que no veuran ni un cèntim d’euro de la Generalitat.
Vénen temps difícils i, independentment del color politic que hi hagi participant del Govern d’una institució de qualsevol comunitat autònoma o país europeu, serà qüestionat amb duresa. I jo ho faig, perquè no entenc a què es dediquen els representants de CiU al nostre territori. Qui no plora no mama, i penso que els actuals representants territorials ploren poc i acotxen massa el cap. Vull recordar que és precisament en aquest context que es demostra la vàlua política dels nostres governants i, per tant, no és lògic que la comarca que més decreix de Catalunya es quedi al marge de les inversions públiques.
Pel que fa a Amposta, seguim en caiguda lliure i em sobta que l’alcalde de la nostra ciutat no digui ni piu. De fet, no havíem tingut un alcalde tan callat com quan han governat els del seu mateix partit. I és que l’única actuació que supera el milió d’euros és l’IES de Tecnificació, una obra heretada per l’anterior Govern catalanista i d’esquerres. El Govern espanyolista i de dretes de CiU ens ha deixat a l’estacada una vegada més.
No hi veig cap indici per finançar el CAP, ni l’estació d’autobusos, ni cap altra inversió que contribueixi a dibuixar un horitzó més esperançador. Aquestes actuacions que he posat com a exemple estan previstes prop de la plaça de la Castellania i són peces clau per dinamitzar la ciutat. Fixeu-vos si estem deixats de la mà de Déu que les entitats musicals encara no han cobrat res dels compromisos que va adquirir el sr. Ferré durant la campanya electoral. Com podem esperar inversions d’un Govern que no paga ni les subvencions a les quals es compromet?
Autor: Adam Tomàs - Data: 4/01/2012
L’últim Ple d’aquest any ha servit, entre moltes altres coses, per iniciar els processos administratius i de caràcter tècnic que permetin restaurar els edificis de l’antic complex fabril del molí Cercós de la plaça del Castell. Aquest acord unànime s’ha assolit arran d’una moció presentada pel Grup Municipal d’Esquerra.
En l’exposició de motius, Esquerra ha reconegut que la intervenció de l’administració local ha permès la recuperació progressiva dels edificis situats a l’entorn de la plaça del Castell, un dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat. Però, tot i aquestes actuacions, el complex fabril del molí Cercós encara no s’ha rehabilitat totalment i resten pendents els edificis que fins fa poc temps eren la seu del Centre de Recursos Pedagògics del Montsià. Aquests edificis, situats a la façana fluvial del nucli urbà més històric, configuren un conjunt arquitectònic de gran valor, perquè les seves parets integren característiques pròpies de l’època de màxima expansió industrial al nostre país. Amb l’aprovació d’aquesta moció, l’Ajuntament ha fet un primer pas per preservar aquest bell racó de la ciutat.
Per una altra banda, el Col·legi de Periodistes de Catalunya a la demarcació de les Terres de l’Ebre, ha tramès una carta a l’Ajuntament d’Amposta recomanant-li la constitució d’un òrgan de gestió participatiu que vetlli pel funcionament dels mitjans de comunicació locals. Mitjançant una pregunta, el Grup Municipal d’Esquerra ha instat a l’equip de Govern a rectificar el seu posicionament inicial, atès que les regidores i els regidors de Convergència i Unió van rebutjar una moció presentada el setembre passat per Esquerra i que anava en aquesta mateixa línia. Lamentablement, l’alcalde ha fet un mal ús de la majoria absoluta del seu partit i ens ha tornat a manifestar la seva oposició frontal a les recomanacions del Col·legi.
Per últim, ens hem interessat per la voluntat de l’equip de Govern per destinar un espai definitiu i propi per a l’Escola Oficial d’Idiomes, però l’alcalde ens ha respost amb un sí sec. L’Escola Oficial d’Idiomes d’Amposta va arrancar la seva activitat l’any 2005 i des de llavors ha anat ampliant la seva oferta acadèmica, sense comptar amb un edifici propi i fent ús de les dependències de l’Institut Ramon Berenguer IV. El nostre grup considera que s’hauria de prioritzar la recerca d’una ubicació definitiva, però ens fa l’efecte que CiU no té la mateixa pressa que nosaltres.
Autor: Adam Tomàs - Data: 27/12/2011
En el Ple del passat 31 d’octubre, el Grup Municipal d’EA-ERC es va abstenir en l’aprovació inicial de la revisió i modificació de l’Ordenança municipal reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules, cadires i instal·lacions anàlogues. Llavors, aquest posicionament el vam argumentar afirmant que el procés que ens havia portat fins aquí havia estat molt poc encertat per part de l’equip de Govern. La manca de diàleg amb els grups de l’oposició i el fet de comunicar aquesta voluntat política per la via dels mitjans de comunicació, sense explicar prèviament els aspectes més rellevants d’aquestes modificacions de l’Ordenança en la comissió informativa corresponent, es va interpretar com una desviació al procediment establert per a aquests casos.
El procés administratiu previ a l’entrada en vigor d’aquesta ordenança municipal preveu un període per presentar al·legacions. El nostre Grup Municipal l’ha utilitzat per obrir un diàleg amb els afectats, que no només són els propietaris de bars i locals d’oci. Els veïns són una peça clau i també hem posat el termòmetre a la ciutadania per saber com acollirien aquestes modificacions de l’ordenança que proposa l’equip de Govern. Fruit d’aquest treball, el Grup Municipal d’EA-ERC ha presentat diverses al·legacions amb ànim d’enfortir el producte final i assolir un consens polític més ampli del que es podria esperar com a conseqüència dels oblits que s’han produït durant els primers passos de la tramitació.
Des d’Esquerra considerem poc adient imposar un criteri estètic comú en els tendals. Abans d’obligar el sector a canviar els tendals que no s’adeqüen als paràmetres cromàtics de l’Ajuntament, caldria rectificar a favor dels propietaris i, en lloc d’exigir seria més positiu recomanar i premiar amb bonificacions sobre la taxa els qui segueixin aquests criteris. I pel que fa a les bonificacions que proposa Esquerra, aquestes s’han d’entendre com un estímul perquè els propietaris s’adhereixin a les propostes estètiques de l’Ajuntament.
Cal tenir present que l’estètica d’una terrassa acostuma a adaptar-se als paràmetres generals del local del qual depèn i que pot suposar un reclam tan o més important que el fet d’homogeneïtzar un espai públic concret o tota la ciutat. A més, Esquerra obre la porta a la creació de catàlegs diferents en funció del barri, que podrien consensuar-se amb les associacions de veïns. Entenem, per tant, que aquesta Ordenança és intervencionista i coarta la llibertat d’acció de l’empresariat. Entre altres coses, perquè comptar amb el suport dels proveïdors no hauria de ser vist com un atemptat a l’estètica urbana. El nostre Grup Municipal considera abusiu forçar l’adaptació del mobiliari abans que es compleixin els tres anys de l’entrada en vigor de l’Ordenança.
Autor: Adam Tomàs - Data: 14/12/2011
El punt més important del ple d’aquest mes de novembre ha estat l’aprovació dels convenis de col·laboració amb EUSES per implantar els estudis universitaris de grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Amposta. Convé recordar que dos mesos enrere es va aprovar de manera unànime una moció a favor de la implantació de l’INEFC a Amposta. Ara, vuit semanes després i sense cap tipus de diàleg amb els partits de l’oposició, l’equip de Govern ha anunciat un acord amb una empresa privada per impartir aquests estudis.
Aquest canvi de rumb contrasta amb el consens que hi havia hagut sempre en aquesta matèria. En un article publicat la setmana passada, l’alcalde afirmava que Amposta ha obtingut allò pel que ha lluitat i treballat, i no li falta la raó. Ha obtingut uns estudis que no tenen res a veure amb l’INEFC. CiU, per tant, s’ha conformat i resignat davant el que representava un salt qualitatiu molt important: acollir estudis universitaris públics.
La Generalitat de Catalunya ha decidit no portar l’INEFC ‘per manca de viabilitat econòmica’, el mateix argument, suposo, pel qual mai cap govern de CiU no havia portat abans la universitat pública a les Terres de l’Ebre. Sorprèn veure com CiU, en comptes de deixar congelada la implantació d’INEFC uns quants anys, com s’ha fet amb el nou hospital regional de Tortosa, opti de manera unilateral per implantar uns estudis privats. En aquest sentit, el nostre Grup ha reclamat a l’alcalde conèixer aquest estudi exhaustiu de què parla la Secretaria General de l’Esport, perquè tenim seriosos dubtes de com s’ha pres aquesta decisió. Sobretot, perquè l’equip tècnic que avalava portar l’INEFC a Amposta no ha canviat després de les últimes eleccions al Parlament.
D’altra banda, el Grup Municipal d’Esquerra ha volgut fer un prec a l’alcalde amb motiu de la inauguració de la 51ena Fira de Mostres d’Amposta. La inauguració de la nostra fira multisectorial és un esdeveniment molt esperat i que acostumava a ser presidit per persones representants d’una entitat notòria. Dos anys enrere va venir-hi el president de la Diputació de Tarragona i, anteriorment, el president de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa (PIMEC), Josep González. Aquestes dues persones encaixen perfectament amb el que hauria de ser habitual, però enguany l’alcalde ha tornat a cometre un greu error amb el protocol tradicional de la Fira de Mostres d’Amposta. En aquesta ocasió, l’equip de govern de l’Ajuntament ha pensat en Oriol Pujol i Ferrusola, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. L’elecció renova un precedent que ja ens va causar molt de desconcert l’any passat, quan la persona que va presidir l’acte d’inauguració de la cinquantena edició de la Fira de Mostres d’Amposta va ser Felip Puig i Godes, en aquell moment secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya.
Des del Grup Municipal d’Esquerra no compartim la tria que ha fet l’equip de Govern, perquè la participació de càrrecs orgànics d’un partit polític desdibuixa el sentit que hauria de tenir una inauguració d’aquestes dimensions. L’ús partidista d’actes emblemàtics que acumulen tanta història, com és el cas de la Fira de Mostres d’Amposta, ens sembla insensat i abusiu. Per aquests motius els hem demanat que corregeixin aquestes tries i recuperin el sender correcte.
Autor: Adam Tomàs - Data: 28/11/2011
Durant aquests dies de campanya he rebut moltíssimes mostres de suport que m’han ajudat a encarar unes eleccions que es presentaven difícils per a la coalició que encapçalava. El resultat final, però, ens permetrà mantenir el número d’escons al Congrés de Diputats, i això ha estat gràcies a la confiança que ens heu donat. Un suport que, en el cas d’Amposta, ha representat el 12,48 % dels vots emesos, xifra que se situa molt per sobre de la mitjana assolida a Catalunya.
No obstant aquest bon resultat, Esquerra no ha obtingut representació per a la circumscripció de Tarragona. S’obre, per tant, una nova etapa en què la veu de l’Ebre a Madrid recaurà sobre el cap de llista nacional, l’escriptor Alfred Bosch. Un cicle polític que arranca amb la negativa del PP d’avançar en la direcció de millorar el model actual de finançament del nostre país. Ni concert econòmic, ni pacte fiscal, ni res que vagi en la línia de millorar la injusta relació que té Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol. CiU, amb 16 diputats, s’ha convertit en el principal interlocutor de la nostra nació. A l’altra banda hi trobarà una majoria absoluta del PP diferent a la del sr. Aznar, que ha deixat entreveure certa voluntat de diàleg i consens. Una predisposició iniciàtica que esperem que perduri en el transcurs d’aquesta legislatura, però molt em temo que serà insuficient a l’hora de resoldre els principals problemes que arrosseguem.
El marge de maniobra del Govern espanyol serà escàs, encara que per algunes qüestions ja ens anirà bé per allunyar l’arribada d’agressions territorials com la del transvasament de l’Ebre. Un projecte que topa frontalment amb la nova cultura de l’aigua que estableix la Comissió europea. Amb una Espanya sotmesa als dictàmens d’altres estats, determinades polítiques no tindran cabuda i em reconforta pensar que la fràgil situació econòmica que patim posarà fre al desenvolupament insostenible que ha caracteritzat els darrers anys.
D’altra banda, crec que és el moment de començar a discutir fórmules que ens apropin a índexs de més maduresa democràtica. La supressió del Senat, una cambra que resulta redundant i anacrònica, o l’eliminació de les diputacions provincials, tot traslladant els seus recursos a les comunitats autònomes per al desenvolupament de polítiques socials de proximitat, són dos exemples d’aprimament de les estructures administratives de l’Estat que servirien per construir confiança en aquella part de la ciutadania que és molt crítica amb el sistema polític vigent. L’abstenció, i el número de vots nuls i en blanc, creix elecció rere elecció. La distància entre l’electorat i els partits és cada cop més gran i seria un error deixar les coses tal com estan. Ens calen canvis per millorar la gestió dels afers públics.
Per últim, no puc estar-me de valorar positivament els resultats obtinguts per AMAIUR. L’esquerra abertzale ha fet un pas de gegant i ara li tocarà liderar una nova etapa. El País Basc i Catalunya són les dues úniques comunitats autònomes on el PP no ha guanyat amb el seu missatge ambigu. Aquesta pluralitat tan nostra ens proporciona una gran fortalesa. I, per preservar aquesta diversitat ideològica i allunyar-nos del bipartidisme, tenim el repte de treballar sota el paraïgues del concens.
Autor: Adam Tomàs - Data: 22/11/2011
Article d’opinió publicat el passat 18 de novembre al setmanari gratuït Més Ebre
Acabem un mandat en què el PSC, CiU i el PP han deixat les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre pitjor de com estaven. Les nostres queixes i les nostres justes reclamacions no han vist millora. I tampoc serveix utilitzar la crisi econòmica que ens colpeja per justificar el fet que els socialistes hagin donat l’esquena als més desafavorits. Un aspecte que, amb una majoria absoluta del PP, s’agreujarà i pot arribar a proporcions molt preocupants. Dipositar les esperances als mateixos de sempre és una fórmula que ens aboca cap a solucions idèntiques i al manteniment dels privilegis d’aquells que històricament han tret profit de la seva proximitat al poder. Hi ha una alternativa i aquesta és la coalició ERC-Rcat-Catalunya Sí.
Quan la demarcació va tenir un diputat independentista, Josep Andreu, les nostres comarques van poder gaudir de la feina d’un fidel representant en unes Corts amb un PSC desaparegut i una CiU que feia el joc a l’oposició, al PP més ranci que encara defensava l’autoria d’ETA dels atemptats de l’11 de març. Andreu va encapçalar a les Corts el treball envers les comarques més maltractades. Ell va fer aparèixer en els pressupostos inversions oblidades pel PP: el corredor del mediterrani, les variants de l’Aldea, Gandesa i Corbera d’Ebre, la solució al punt viari negre de l’Àngol d’Alcanar i un llarg etcètera. Quatre anys després, amb diputats sense el mateix esperit de sacrifici, el resultat és que no hi ha cap quilòmetre acabat de l’Autovia A-7, les variants de Gandesa i Corbera d’Ebre continuen sense començar i els Euromed no s’aturen malgrat la moció aprovada a proposta del senador republicà Pere Muñoz. Només la insistència i les queixes reiterades de Muñoz i els alcaldes han permès acabar l’Àngol d’Alcanar, rependre la variant de l’Aldea i iniciar les obres neteja de l’embassament de Flix.
Durant la passada legislatura no hem avançat, però, ni un mil·límetre pel que fa a la gestió dels nostres propis impostos. El problema de finançament de Catalunya es resoldrà en la mesura que siguem capaços d’assolir el concert econòmic, un model de relació amb l’Estat espanyol diferent i que evitaria perpetuar en el temps les injustícies que representa ser una comunitat autònoma qualsevol. Com més veus es declarin favorables al trencament d’aquesta realitat que ens encorseta, més fàcil ens serà aconseguir un salt qualitatiu definitiu. És per això que Catalunya necessita representants que expressin de manera contundent quin és el nou camí a seguir. S’ha acabat el temps de la negociació benintencionada i de les contraprestacions pròpies de tàctiques condecendents amb els temors del PP i el PSOE. Espanya no pot continuar eixugant-nos les arques del nostre petit país i pretendre mantenir-nos silenciats i amb el cap cot. S’obre un nou temps en què els interessos catalans no es defensaran amb un Govern de concentració nacional espanyol com alguns ofereixen a canvi d’un ministeri, ni tampoc es defensaran reduint l’estat de benestar ni mantenint el dèficit fiscal com uns altres fan. S’obre el temps de tenir la màxima força per poder defensar amb treball i dignitat la llibertat per Catalunya i la justícia social per als seus habitants, i això només serà possible si són molts els que donin suport a la coalició ERC – Rcat – Catalunya Sí.
Autor: Adam Tomàs - Data: 18/11/2011
